Avui m'he topat amb fotografies que tenia guardades pel disc dur i he recordat que encara no havia pujat al bloc cap mostra de la meva afició fotogràfica. La primera la vaig fer aquest estiu passat a Navarra, al Bosque de Orgi, he d'anar és preciós; la segona és un autoretrat (el disparador automàtic va ser el José Luis) de maig del 2006 quan la Núria encara estava al forn. Em falta una mica més de tècnica i una mica bastant més de temps per a fer les fotos que vull, però no desistirem. De moment he demanat als reis, o al pare noël, o a la divina providència o a qui collons m'escolti un objectiu de 50 mm amb macro i que enfoqui com déu mana (sobretot això últim). Ja aniré pujant més, però no vull descuidar els dibuixos, no tinc vergonya, encara tinc una carpeta per escanejar i res de res...
Ya he recibido el último pedido del círculo de lectores y uno de los libros es un cuento de Gusti llamado "el niño gris". Es una preciosidad, las ilustraciones son verdaderas obras de arte. Me he enamorado de estos dibujos y tengo intención de buscar más libros de Gusti.
Aquí os dejos su blog: http://http://www.gustillimpi.blogspot.com/, también lo tengo en mis links.
Para los que no sepáis las costumbres catalanas, el "Cagatió" es un tronco que la noche de navidad se rellena de regalos y se procede a darle una paliza con un garrote para que cague los regalos, todo esto se hace entonando una canción; los niños realmente se creen que el tronco caga regalos, ya que se tapa con una manta y cuando ya le han pegado bien se destapan los regalitos. En mi tierra somos un poco bestias, verdad?
